La cova de Son Caulelles, també coneguda com cova des Moro, suposa el jaciment arqueològic prehistòric més destacat de tot el terme municipal. Conté el testimoni d’una de les primeres civilitzacions que va habitar les Illes Balears durant l’Edat del Bronze, la cultura navetiforme (1700 – 1000 aC aprox.), anterior a la cultura talaiòtica. A Marratxí, les restes documentades més antigues corresponen a aquest període. El nom de navetiforme ve donat perquè el més característic d’aquest moment foren els habitatges anomenats navetes –habitacions en forma de nau invertida– que podien arribar a formar petits poblats. Per altra banda, tenim les coves d’enterrament –naturals o artificials–, que també es podien agrupar en necròpolis. Al municipi no trobam documentació de restes ben conservades d’antics poblats de navetes, per tant, les coves d’enterrament pretalaiòtiques són el llegat més antic que ens queda.
Una cova amb història
Es tracta d’una cova artificial d’enterrament que va ser excavada directament a la roca. Està constituïda per una sola estança i s’hi accedeix a través d’una petita entrada formada per tres graons que baixen fins un portal lleugerament arrodonit. El total de la cova, juntament amb l’entrada, amida 10 metres de llarg per 2,5 d’ample i una altura de 1,8 metres. L’interior es caracteritza per una sèrie d’elements comuns a les tombes prehistòriques del període del Bronze Balear, com és la fossa o clot central envoltat en tot el seu contorn per uns bancs laterals. Damunt aquests bancs hi podem apreciar unes petites crestes que servirien per formar uns compartiments diferenciats. Al lateral dret proper a l’entrada de la cambra hi podem observar una obertura a mode de nínxol. Generalment hi solia haver un o més nínxols als costats o al fons de l’habitació.
La funció d’aquesta cova funerària era la de servir de tomba a tot un clan o família, la qual s’enterrava al seu interior juntament amb una sèrie d’objectes col·locats devora els cossos. Aquests objectes eren variats, on podíem trobar joies, ceràmiques, armes o vaixelles, entre altres ofrenes. Als bancs dels laterals, a cada compartiment, es creu que és on es devien dipositar els cossos dels difunts. El nínxol en forma circular de la dreta servia a mode d’altar per col·locar-hi les diferents ofrenes.
Els primers estudis realitzats són obra de V. Furió i J. Colomines, qui la donaren a conèixer dins l’àmbit científic entre el 1915 i 1920. Malauradament, no trobaren restes materials ja que havia estat espoliada en el passat. El 1927 va ser excavada per l’arqueòleg anglès W. Hemp, qui va desenterrar un mur exterior i una trinxera a prop de l’escala d’entrada. Pel que fa als seus voltants, no s’han trobat senyals d’habitatges antics. Fou declarada Bé d’Interès Cultural (BIC) el 1966 i, des del 2017, és propietat de l’Ajuntament de Marratxí.
