Son Verí una casa senyorial amb molta història: descobreix-la

Font: Fotografia extreta de Fotos Antiguas de Mallorca

No perdis detall a aquest article si vols conèixer la història d’aquesta casa senyorial ubicada a Marratxí. Son Verí destaca per esser una de les possessions més importants en relació al procés històric del municipi de Marratxí. L’estructura de les cases sorprèn pel seu grandiós volum, ja que es pot veure tant des del Pla de na Tesa com des de Santa Maria, i es en els seus terrenys que es va construir l’església de Sant Marçal.

Història

La història d’aquestes terres ens remunten a un temps més llunyà. El primer llinatge conegut que va posseir el predi que més tard es coneixeria com Son Verí és el dels Roig, i la primera notícia que tenim d’aquest llinatge és al 1372. Es tractava d’una alqueria a nom del pagès Bernat Roig, que, un cop difunt, va passar en mans dels seus fills i néts, tots pagesos. Aquests varen cedir els terrenys, l’any 1501, al jurista misser Joanot Gual. Es tractava d’un burgès provinent de Ciutat qui va volver invertir en el camp per tal d’obtenir major rendibilitat agrària. Gual es va encarregar de construir probablement, al segle XVI, les cases que actualment existeixen, a més de nombroses parets, tanques o la cisterna. Un fill de Joanot Gual, de mateix nom que el seu pare, va vendre la propietat a un altre ciutadà militar, Antoni de Verí, l’any 1528. D’aquí va passar a mans de fills, on destaca Tomàs de Verí, noble palmesà.

Clicant sobre la foto accedireu a un vídeo de Mémorie Filmique on es veu Son Verí al 1927. Minut: 05:28.

Tomàs es va casar amb la Senyora Bàrbara de Salas i Boixadors, filla del senyor de Son Sales. Fou un matrimoni aconsellat pel seu amic Gaspar Melchor de Jovellanos. Posteriorment va adquirir la meitat de la possessió de Son Sales, una de les més grans de Mallorca i que es troba situada prop de Son Verí.

Tomàs Verí

És evident que Tomàs de Verí va passar a esser propietari d’un gran territori. I és que al segle XIX, els majors propietaris del municipi de Marratxí eren els nobles els Sales, Sureda (Vivot) i Verí, que controlaven amb cinc possessions més del 50% de les terres de possessió, i a més, entre ells mateixos, formaven un grup familiar molt fort i compacte. Tomàs de Verí va destacar també per la seva activitat com a soci de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País. Entre els objectius de la Societat hi havia la promoció de la cultura, de l’agricultura, de la indústria i del comerç. En el camp de l’agricultura destacà el foment del cultiu de figueres, ametllers, vinya i tot tipus d’arbres. A més, va tenir una estreta relació amb il.lustres locals i va esser mecenes i promotor de l’escassa renovació artística d’aquest període.

Clicant sobre la foto accedireu a un vídeo de Mémorie Filmique on es veu Son Verí al 1958. Minut: 03:44.

Donà feina al grup d’artistes italians i francesos exiliats a Palma durant les guerres napoleòniques. Era un col.leccionista d’art, especialment de pintura, per aixo en aquesta possessió es conserva una important col.lecció d’art, com pintures i enteixinats mudèjars.

Estructura de la possessió

La possessió està formada, bàsicament, per la casa dels senyors i per les construccions destinades a explotació agrícola, on s’hi troba la casa dels amos. Aquests dos cossos, de planta quadrada, tenen les seves respectives clastres. La casa dels senyors és de planta baixa i dues altures, amb una torre mirador al cantó nord-oest. L’entrada es fa a través d’un senzill arc de mig punt i es remarca amb un escut nobiliari. L’edifici, tot i esser de caràcter popular, sembla un gran palau barroc, on contrasta la magnitud de les proporcions amb l’austeritat dels exteriors.

Per altra banda, les construccions relacionades amb l’explotació estan agrupades entorn d’una clastra, on hi vivien els amos, i al centre de la qual es troba un coll de cisterna de pedra amb escut nobiliari. Hi destaquen també els sestadors o la sínia. L’acabat exterior de les façanes és de pedra i fang. Finalment, cal dir a nivell anecdòtic que a les cases hi ha tantes obertures, és a dir, portals, finestres, finestrons… com dies té l’any.

Davant les cases hi trobem un pi singular de més de 100 anys. Així mateix, a l’entrada del camí també hi destaca el conjunt d’arbres més poderosos del terme amb més d’una dotzena de pins que passen els 20 metres d’alçada i els 250 centímetres de perímetre.

Si t’ha semblat interessant aquest article comparteix-lo a les teves xarxes socials!

Leave a Comment